Els supermecats, a la caça del comerç local
Els supermercats, l’amenaça dels petits comerços
El creixement imparable de les grans cadenes ofeguen cada vegada més als negocis de proximitat. En els últims anys, a Espanya s’ha experimentat un notable augment de llocs on poder realitzar la compra. Aquesta proliferació de supermercats està afectant de manera directa als comerços de proximitat, però sobretot, als mercats tradicionals de tota la vida. Són cada vegada més les persones que decideixen fer tota la seva compra a les grans superfícies, el que significa que menys gent aposta per fer la compra en comerços de proximitat.
Els negocis minoristes com les carnisseries, fruteries o forns tradicionals, es veuen directament afectats cada vegada que s´ obri un supermercat. Són moltes les famílies valencianes que viuen de locals de proximitat, però és molt difícil combatir contra una gran superficie. Un exemple és el de Paco Torres, carnisser i emprendedor d’una carnisseria que es troba al mercat central de Cullera, a la Ribera Baixa. Per a Paco “és una competència deslleial” ja que “l’error es comet majoritàriament des dels ajuntaments de les localitats”. El carnisser afirma que si es desitja ficar alguna lona o oferta al mercat, els propietaris tenen que pagar per això. Mentre que a les grans superficies “se lis otorga tot tipus de facilitat, i deuria ser al revés”.
La cuota de mercat dels petits comerços s’ha desplomat quasi un 4% desde 2019. Actualment és d´un 24 per cent, mentre que fa 3 anys era del 27 per cent, segons les dades de Kantar Group. A més, després de la dràstica caiguda de vendes en petits comerços ocasionada per la pandèmia, molts d'aquests negocis es van veure obligats a tancar. Per contra, les grans cadenes van saber reaccionar mitjançant les vendes online i ofertes amb preus extremadament econòmics, tant que, el passat mes d’octubre, van créixer un 1’9% respecte al mateix mes de l’any passat, d’acord amb les dades de l’INE.
Els resultats d´unes enquestes realitzades als clients d´una carnisseria al mercat de Cullera, han demostrat que el 84 per cent de les persones compren productes processats i de neteja en supermercats, mentre que el 16 per cent restant ho compra en drogueries i tendes locals. Per altra part, el 54 per cent dels clients compren productes com carn i peix en supermercats, front a la resta, que ho fa a carnisseries, peixateries, etc. Les grans empreses superen en els dos casos al xicotet comerç.
Façana del mercat de Cullera.
Les raons per la que molta gent elegeix les grans cadenes de supermercats per a fer la compra és la dels seus preus. Per a Ferran Piqueras, president de l’Agrupació de Comerços del Mercat de Cullera, aquestes cadenes ofereixen “preus molt competitius”, a més de poder “comprar-ho tot al mateix lloc”, i això són aspectes en el que “els petits comerços no poden competir amb els supermercats”.
Altra de les raons per la que els supermercats han augmentat les seves vendes en els últims anys és la dels seus horaris, especialment els diumenges i dies festius. Desde l’Agrupació de Comerços del Mercat de Cullera ja s’ha sol·licitat a l’Ajuntament de la localitat que els supermercats de la ciutat no obriguen les seves portes els diumenges i dies festius, amb la intenció de protegir el comerç local.
És especialment en les petites poblacions on l’obertura de supermercats afecta directa i dràsticament als xicotets negocis tradicionals. Un estudi realitzat per l´Institut d´Economia de Barcelona (IEB), l´obertura d´un supermercat en una població no molt gran de 10.000 habitants suposa el tancament d´entre un 20 per cent i el 30 per cent dels comerços de proximitat durant els quatre anys següents.
És el cas de Polinyà del Xúquer, una població situada a la comarca de la Ribera Alta que compta amb no més de 3.000 habitants. Per a Joana Sapiña, frutera d’una xicoteta tenda familiar que es troba al centre del poble, la seva fruteria era el lloc on quasi tots els habitants de Polinyà anaven a comprar les seves frutes i verdures, fins a que en 2017, es va instal·lar al poble un Chárter, un supermercat que perteneix a la cadena Consum. “Desde que va obrir el Charter a Polinyà, les vendes han anat caient cada any, tant que a dia de hui, sols venen a comprar clients de tota la vida”. Joana ha tingut la sort de no veures obligada a tancar, ja que “ha pogut fer front amb els seus clients de confiança”, però molts negocis de Polinyà no han pogut competir amb aquest supermercat i, per tant, s’han vist obligats a tancar.
Per lo general, les grans cadenes tenen la tendència d´ establir els seus grans supermercats en les perifèries de les ciutats. Segons un estudi realitzat per la Universitat Miguel Hernández d’Elx, a Espanya van obrir entre 2010 i 2016, 384 supermercats, dels quals, 93 ho han fet en municipis, mentre que la resta ho va fer en perifèries. Per a Andrea Sánchez Tur, la creadora i investigadora de l’estudi, aquesta tendencia pot tenir un efecte negatiu que afecte directament a les poblacions, ja que el fet de que els supermercats es troben a les perifèries “pot suposar un perill per a l’activitat comercial en el centre de les poblacions”. L’estudi també indica que són les grans cadenes convencionals les que provoquen un major nombre de tancaments en petits comerços dels centres de les ciutats.
L´aparició de nous supermercats és un fenòmen imparable que creix cada vegada més. Segons l’INE, de les quasi 740.000 empreses de supermercats que hi ha a Espanya, el sector empra al voltant d’uns 3 milions de persones, amb una facturació total de quasi 660.000 milions d’euros.
Segons Andrea Sánchez Tur, un dels factors clau del notable creixement de les grans cadenes de supermercats en els últims anys és que “els consumidors s’han anant acostumant a comprar marques i articles determinats”. Aquestos hàbits de consum són “molt difícils de canviar” una vegada s'han establit, degut a la comoditat i facilitat que suposa poder comprar tots els productes al mateix lloc. A més, segons Sánchez Tur, per a un client és molt difícil canviar de lloc on comprar els seus productes, ja que “el consumidor sol mostrar-se reaci a qualsevol tipus de canvi”.
Segons les dades del Kantar Group, la gegant cadena valenciana Mercadona, es troba en lo més alt de la distribució, amb una cuota de mercat del 24,8%. Segons les dades, Lidl, amb una cuota del 6,7% i un creiximent del 0,8% desde 2020, i Carrefour, amb un creixement del 0,7% i una cuota del 9%, són les cadenes que més han crescut durant l’últim any a Espanya.
Açò, sumat al creixement d’altres supermercats emergents com Aldi o Eroski, fa que les grans cadenes de supermercats tinguen una cuota de mercat conjunta d’un 62’3 per cent, segons les dades del Kantar Group. El que suposa que quasi les dos terceres parts del negoci, pasa per les mans d’aquestes grans cadenes, deixant als comerços de proximitat en una situació en la que és pràcticament impossible competir amb aquests gegants.
Font: Retailytics
Els nous supermercats a domicili, els anomenats “supermercats fantasma”, altra amenaça per als comerços de proximitat
A l'última dècada, factors com la globalització o l'accés massiu a internet han canviat i condicionat la manera com es consumeixen determinats productes. Transformacions socials i econòmiques a les que, en els darrers mesos, s'han afegit els canvis motivats per la irrupció a les nostres vides de la pandemia de la COVID-19.
Prenent com a base els darrers informes facilitats per Kantar, el sector del comerç online de l'alimentació experimenta canvis molt ràpids, a una velocitat impensable fa un parell d'anys. De fet, en el transcurs de la pandèmia s'ha passat d'una quota de mercat que amb prou feines arribava a l'1-2% a gairebé el 8% en els moments més forts de la crisi sanitària. Actualment, les mateixes fonts confirmen que amb la nova normalitat el percentatge oscil·la entre el 3% i el 4%.
El comerç online creix a un ritme vertiginós i les empreses més importants ja han desembarcat al nostre país, on han llançat tota la seva artilleria. Encara que hi ha múltiples actors en joc, gran part del pastís se’l endú l’empresa turca “Getir”.
Aquesta empresa es planteja com una de les companyies pioneres en el servei de lliurament ultraràpid, és a dir, de 10 minuts o menys. Una oferta de servei que l'ha portat a mantenir un creixement constant, comptant actualment amb més de 30.000 empleats a 9 països diferents.
Més enllà dels temps de lliurament, altres de les característiques distintives de la companyia és respecte als seus repartidors. Aquests es desplacen exclusivament en motos o bicicletes elèctriques proporcionades per l'empresa, juntament amb el material de protecció corresponent. Així mateix, els repartidors no treballen com a autònoms, sinó sota contracte, ja sigui per temps indefinit o per jornada parcial, cosa que li permet adequar-se apropiadament a les noves lleis de repartidors implementades a Espanya.
Tot i comptar amb una trajectòria de 6 anys, el seu procés d'internacionalització només va començar fins al 2021, quan va iniciar la seva estratègia d'expansió a Europa i als Estats Units. El seu primer pas a la internacionalització es va fer al Regne Unit per al gener del passat any, per després saltar als Països Baixos, Alemanya, França, Itàlia, Espanya (setembre de 2021), Portugal i finalment Estats Units. Aquest any ha aconseguit finançament per valor de 1.100 milions de dòlars (980 milions d'euros), fet que eleva el valor de la companyia a 7.700 milions de dòlars (6.860 milions d'euros).
A Espanya, el servei està disponible a Madrid, Barcelona, València, Saragossa i Sevilla, les quals s'uneixen a més de 40 ciutats diferents entre Europa i Amèrica, on l'aplicació ofereix els seus serveis. Així mateix, compta amb un estimat de 1.500 referències de productes al seu catàleg. A més, també compta amb altres serveis a part de la compra d'aliments i delivery de restaurants, però que només estan disponibles a Turquia. Com ara: lliurament d'aigua potable, i un servei de mobilitat per mitjà de taxis.
