Usted está aquí: Inicio / Máster / La resurrecció de “Borgen” a Netflix
Torna Borgen

La resurrecció de “Borgen” a Netflix

L’estrena de Borgen a la plataforma de contingut digital Netflix està fent viure a la sèrie de ficció política una segona joventut, amb la mirada posada en la quarta temporada que arribarà al 2022
La resurrecció de “Borgen” a Netflix
Imagen: Portada de la sèrie de política danesa Borgen a Netflix. Foto: captura pròpia

La sèrie de ficció política danesa “Borgen” tindrà una quarta temporada tot i haver-se donat per acabada amb la tercera temporada l'any 2013. Ho van anunciar Adam Price, creador de la sèrie, poc després d’haver inclòs Borgen al catàleg de la plataforma Netflix. Borgen s’ha tornat a convertir en una sèrie rellevant i d’actualitat gràcies al fenomen Netflix, i més encara amb l’esperança dels fans de tornar a veure a Birgitte Nyborg (Sidse Babett Knudsen) sent Primera Ministra de Dinamarca.

Borgen es va estrenar l’any 2010 a Danmarks Radio, al 2014 va ser retransmesa per Canal + a Espanya i més recentment la televisió catalana 8tv, del Grup Godó, va comprar els drets i la va emetre en obert per primera vegada. Després de 7 anys, podrem tornar a veure a Birgitte Nyborg en pantalla, i s’espera que l'estrena de la quarta temporada al 2022 sigui a Netflix després del gran acord signat per la plataforma de continguts amb la corporació pública Danmarks Radio.

Amb Borgen veiem el que fa la classe política i no ens volen ni poden ensenyar

Borgen és ja una sèrie clàssica i de referència per a polítics, politòlegs, periodistes i comunicadors. Recomanada i estudiada a moltíssimes facultats centrades en l'estudi de la Ciència Política i també de la Comunicació, Borgen ens mostra la relació de l'alta esfera política danesa amb els mitjans de comunicació públics i privats. Borgen no és només una sèrie per a estudiosos, ja que s’ha convertit en la sèrie danesa de major rellevància i més èxit.

La protagonista de la sèrie, Birgitte Nyborg del Partit Moderat, es converteix en Primera Ministra de Dinamarca contra tot pronòstic i assolint un acord amb el Partit Laborista i el Partit Verd i conforma amb ells un govern de coalició encapçalat per ella, tot i no ser la força més votada dins del propi govern, gràcies a un gran augment de vots del seu partit i un escàndol de corrupció per part dels laboristes.

Borgen Personatges

D'esquerra a dreta: Bent Sejrø (Lars Knutzon), Birgitte Nyborg (Sidse Babett Knudsen) i Kasper Juul (Pilou Asbæk). Foto: Danmarks Radio

Qui és qui a Borgen i per què ens introdueix a la política danesa?

Certament la sèrie el que busca és introduir-nos també en l'aparició de nous partits amb importància, divisions, canvis de posicionament i voluntat d'arribar a pactes al Palau de Christiansborg. Els partits representats a la sèrie són ficticis, tot i que estan inspirats en partits reals de la política danesa i europea i són útils per introduir-nos a la lògica de partits de la política danesa, de fet és així donat que ocupen espais ideològics i sovint tenen noms inspirats en ells.

El Partit Moderat de Nyborg, a l'inici de la sèrie situat al centre-esquerra, i va representar, segons han confirmat els guionistes, al Partit Social Liberal encapçalat per Margrethe Vestager. El Partit Laborista primer del Primer Ministre Michael Laugesen, després de Bjørn Marrot i Troels Höxenhaven, representa al Partit Socialdemòcrata, el partit clàssic de l'esquerra danesa. Altres partits amb menys protagonisme són el Partit Liberal basat clarament en Venstre i el Partit Verd d'Amir Diwan que representen a L'Alternativa. L'anomenat Col·lectiu Solidaritat, representa a l'Aliança Roig-Verda, partit més a l'esquerra de l'arc parlamentari format per partits comunistes i ecologistes.

Un partit que va ser premonitori a l'entrada de l'extrema dreta al Parlament real danès va ser Partit de la Llibertat de l’excèntric Svend Saltum, que representa a un partit d'extrema dreta en el moment de l'emissió de la sèrie no hi havia cap partit d'aquestes característiques, tot i que ara podria representar La Nova Dreta. No confondre amb Nova Dreta, de la sèrie, que representaria al Partit Popular Danès i és un partit que a més col·labora molt amb el partit de Saltum.

D'altra banda tenim als mitjans de comunicació. El Canal TV1 de Katrine Fønsmark, Hanne Holm i Torben Friis, fa de televisió pública plural, mentre que l'Ekspress de l'Exprimer Ministre Michael Laugesen fa de diari sensacionalista de dretes. A banda s'utilitza com a recurs TV2, televisió sense gaire protagonisme, però que representa una televisió privada.

Del castell de Christiansborg a la Moncloa, un escenari de política de pactes i coalicions

Molt s’ha parlat al nostre país sobre aquesta sèrie per la gran dinàmica de pactes que es donen i ha obert ments de molts lectors i periodistes. A Espanya la sèrie es va estrenar el mateix any de les Eleccions al Parlament Europeu, on Podemos va irrompre amb 5 eurodiputats i això va suposar un punt d’inflexió a la política espanyola i una erosió al bipartidisme, que es va reforçar amb l’entrada de Ciutadans i més recentment amb Vox. La moció de censura contra Mariano Rajoy (Partit Popular) presentada per Pedro Sánchez (PSOE) amb el suport de partits d’esquerres i nacionalistes, va suposar un moviment polític a l’estil Borgen i d’aquesta manera van utilitzar aquesta referència molts periodistes i analistes polítics per referir-se als canvis que estava patint la democràcia espanyola.

Sens dubte aquesta sèrie ens ha acompanyat en la maduració de la democràcia espanyola com un sistema de partits amb cada vegada més representació de diferents forces i la necessitat política d’arribar a acords i a consensos amb diferents forces polítiques. La política espanyola s’ha borgenitzat i ara ho podem comprovar a la plataforma Netflix a l’espera de la quarta temporada que de ben segur torna a remoure Christiansborg i més d’un la seguirà de prop des de la Moncloa.

Tipo: Noticia
Tema: Cultura
Territorio: Mundial
archivado en: , , , ,