Usted está aquí: Inicio / Máster / Del Roig al Blau, una transició inacabada
Transició valenciana

Del Roig al Blau, una transició inacabada

El poble valencià va començar en la transició un procés de canvi, conflicte i violència que continua 45 anys després
Del Roig al Blau, una transició inacabada
Imagen: Portada del documental Del roig al blau

Del Roig al blau va presentar l’any 2005, gràcies a la Universitat de València, una realitat tapada per a la gran majoria de la societat valenciana. Un període fosc que va suposar la persecució d'intel·lectuals, assassinats de joves i atemptats terroristes per part del blaverisme, sector feixista i secundat des del govern espanyol, amb l'objectiu de frenar el ressorgiment de la vetadera identitat.

La transició valenciana no va passar pel mateix procés que altres zones de l'estat espanyol. La violència de l'extrema dreta, les pressions des del govern central i la voluntat d'un poble no respectada van ser les claus per les quals va passar el país en el seu procés per a aconseguir arribar a un Estatut d'Autonomia. El València C.F. també va reclamar l'estatut per al País Valencià  jugant amb l'equipació de la bandera valenciana al Bernabéuamb insults per part de l'afició madridista, l'any 1977.

 

bb

El València C.F. al Bernabéu. Foto: Las Provincias

 

La batalla de València, com es coneix al conflicte, va suposar una fractura social al País Valencià que no ha acabat. Joan Fuster publica Nosaltres, els valencians l'any 1962, que va servir com a base dels principis del nacionalisme valencià que tractaria d'aconseguir l'autonomia una vegada arribada la mort del dictador Francisco Franco i que donaven una identitat al poble valencià, més enllà de ser faller i menjar paella. D'altra banda, el blaverisme, amb el Grup d’Acció Valencianista, va nàixer com a resposta al fusterianisme i els seus preceptes com l'antifranquisme, autonomisme i la unitat de la llengua.

La violència va créixer des d'atacs a l'alcalde de València Ricard Pérez Casado o la crema de la bandera preautonòmica de la façana de l'ajuntament fins atacs terroristes amb bombes a les cases de Joan Fuster i Manuel Sanchís Guarner. L'any 1977 es produïa l'assassinat del jove Miquel Grau, de 22 anys, per penjar cartells de la Diada del País Valencià.

 

aa

Grups feixistes agredint a un jove en la manifestación del 9 d'octubre. Foto: EFE

 

El primer projecte d'estatut d'autonomia va ser conegut com l'Estatut de Benicàssim (1981), que defensava el reconeixement com a nacionalitat històrica, el nom de País Valencià i la senyera amb la franja blava i l’escut de la Generalitat. Aquest projecte no va arribar pel conflicte ideològic que hi havia en el territori, per la qual cosa no va ser fins a 1982 que es va aprovar l'estatut, que des de Madrid es va modificar el nom a Comunitat Valenciana i la bandera seria la Real Senyera.

L'extrema dreta al País Valencià va continuar després de la transició amb els seus atacs cap al moviment valencianista i d'esquerres. L'any 1993 es produïa l'assassinat de Guillem Agulló, militant independentista i d'esquerres, a Montanejos. Els atacs han estat continus cap a entitats com a diverses plataformes per la llengua o la Coalició Compromís. Va ser l'any 2017, quan es va donar visibilitat a aquests actes violents, durant la tradicional manifestació del 9 d’Octubre ja que es van produir agressions als participants

Del roig al blau presenta un període de conflicte entre els moviments valencianistes i el  feixisme, un conflicte encara latent.