L’esperit lliure i crític de Joan Fuster

Marta Ferrer. València

Empar Marco, llicenciada en filologia i periodisme, fou qui va obrir la conferència sobre “Joan Fuster i el periodisme”, en la que s’hi va parlar sobre la professió de Joan Fuster com a escriptor, però, també com a periodista. “Em considere periodista perquè m’agrada estar al corrent de l’actualitat”, confessava Fuster en una de les entrevistes que li feren. Per a Joan Fuster, el periodisme és un ofici que consisteix  a transformar un fet en informació mitjançant contractació, veracitat, rigor, comprensió...

OPINIÓ PÚBLICA

La qüestió de l’opinió pública fou un tema de rellevància per a Fuster: “perquè l’opinió pública siga favorable no pot estar monopolitzada”. Per a ell, l’opinió pública era la base de la vida pública d’un país i per això, Joan Fuster, escrivia els seus articles en rigor i per a fer pensar i provocar al lector, amb la intenció de què s’interrogara sobre qualsevol dels temes que ell aborda.

Deia Empar Marco que, no s’hi pot separar el Joan Fuster periodista del Joan Fuster escriptor. La col.laboració amb la premsa l’apassionava i es passava la vida escrivint. Ell definia l’ofici d’escriptor com “una temptativa il.lusòria”, ja que en el context històric en què ell es trobava era molt difícil i molt perillós escriure, en el cas de Fuster, sobre idees que anaven en contra del sistema. “En Nosaltres els valencians, estava la reflexió sobre qui eren els valencians. Fer pensar els valencians semblava molt perillós per al règim”, explicava Fuster. Era una època difícil per a València, però, Fuster, defensava la independència allà on fora, i era un esperit lliure i crític.

A més, aleshores, era estrany que un valencià escriguera en català fora de Lo Rat Penat, una societat cultural valenciana fundada en 1878 i que ha tingut un paper central en la recuperació cultural, identitària i social del poble valencià, o dels Jocs Florals. “Va ser per aquest motiu que Catalunya el va acollir molt bé”, constatava Marco. Des de jove, Fuster, va mostrar un gran interés per la llengua i la cultura dels valencians, i s’hi veu reflectit al seu llibre “Nosaltres els valencians”.

Seguidament, Josep Lluís Gómez, va iniciar el seu discurs mencionant els diaris en què Joan Fuster va treballar i va ser partícip:  “El Levante”, “Jornada”, “Las provincias”, “Correo catalán” o en revistes com “Serra d’OR”. Un recorregut en el qual s’hi va anar forjant com a periodista. Gómez va explicar que a despit de, no parar d’escriure articles ni un cop, els ingressos de Fuster no van  ser mai un excés. Per aquest motiu, Fuster va intentar complementar els seus ingressos amb les dotacions de concursos literaris i amb encàrrecs.

Ambdós conferenciants finalitzaven les seues presentacions destacant que, Joan Fuster va escriure més de quatre mil articles, alguns lligats amb la llibertat d’expressió, altres se centraren en la política local, però, la majoria d’ells anaven enfocats en la vida dels valencians, la cultura, la llengua. Com a periodista, Fuster anava més enllà de les noticies i les relacionava amb fets històrics, propugnava una flexibilitat lingüística i sempre va tindre la llengua com a instrument.