Guanyar-se la vida a l’estil fusterià
VALÈNCIA. 29 de novembre de 2022. Com correspon a aquestes èpoques de l’any, l’oratge de finals de novembre convida a refugiar-se del fred i del vent a espais coberts i ben acollidors. Per a satisfer aquesta necessitat, una bona opció era assistir al saló d’actes de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València (UV), on es va celebrar ahir per la vesprada el col·loqui “Joan Fuster i el periodisme”.
La xarrada, moderada per la professora Maria Iranzo Cabrera i organitzada pel Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació, va comptar amb la presència d'Empar Marco Estellés i de Josep Lluís Gómez Mompart. Ambdós van coeditar el llibre homònim a la conferència, junt amb Joan Manuel Tresserras, Francesc Pérez i Moragón i Josep Àngel Cano Mateu, de la mà de l’editorial Publicacions de la Universitat de València.
La ponència es va dividir en dues parts. En primer lloc, Marco va analitzar la trajectòria d’aquest il·lustre personatge, amb la intenció d’explicar com Fuster es va iniciar en el món del periodisme, “el mitjà que va utilitzar per a donar eixida a la seua producció assagística”. Alhora, va remarcar que l’escriptor de Sueca va ser una víctima del feixisme i que es resignava a ser considerat un símbol. “Fuster feia pensar els valencians i això semblava molt perillós per al règim franquista”, va dir.
La periodista valenciana i exdirectora d’À Punt Mèdia també va aportar al públic assistent una documentació que ha basat bona part del seu treball d’investigació i que té una gran importància històrica. És el cas de les cartes que Fuster intercanviava amb altres intel·lectuals i amb caps de mitjans, als quals va acabar publicant al llarg de la seua vida més de quatre mil articles.
La professora Maria Iranzo presenta Empar Marco i Josep Lluís Gómez Mompart | FOTO: CARLOS ALGARRA
Josep Lluís Gómez Mompart va aprofitar el seu torn per a felicitar Marco, qui va demostrar “un cop més que es pot fer un bon periodisme cultural”. Per la seua banda, l’investigador va enfocar l’exposició en la recepció de les peces periodístiques de Fuster per part de l’audiència, publicades a més d’una vintena de diaris de València, Barcelona i Madrid.
El catedràtic emèrit i fundador dels estudis de Periodisme a la UV va recordar la situació de la premsa durant la dictadura de Francisco Franco, moment en què va estar sota el control de la Cadena de Prensa del Movimiento o bé era afí al règim i, aleshores, tolerada. Un panorama en què l’audiència rebia una perspectiva única i del que no hi ha pràcticament estudis de recepció. Per això, Gómez Mompart va posar en marxa una enquesta sobre Fuster en l’actualitat, de la qual va obtindre com a resultat més d’un centenar de punts de vista de persones dels territoris de parla catalana pertanyents al món universitari, de la comunicació i de l’escriptura; de professionals liberals; de directius d’empreses culturals i d’alguns artistes. En una majoria d’ocasions, totes elles havien tingut contacte amb allò fusterià.
La força de Fuster en l’actualitat
Quan les dues ponències van finalitzar, algunes persones assistents van manifestar la seua intriga en la figura de Joan Fuster. Amb la fi de conéixer-ne més, durant el col·loqui es va parlar sobre els atemptats que va patir l’escriptor i periodista a sa casa i que, com recordava Marco, van quedar impunes. En aquesta línia, Maria Iranzo va subratllar que els atemptats contra el carismàtic veí de Sueca són només un exemple de la llarga llista de víctimes dins el periodisme a Espanya.
Públic assistent a la xarrada-col·loqui "Joan Fuster i el periodisme" al saló d'actes de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació | FOTO: CARLOS ALGARRA
Altra pregunta va ser clau: l’ecosistema mediàtic i educatiu actual fa més fàcil o més complicada una tasca com la fusteriana? Obert el meló, Gómez Mompart va comentar que, en comparació amb el Franquisme, és més fàcil, però després va concretar la seua resposta. “Difícilment algú podrà ser Fuster, perquè fins a certa edat no hi ha un costum de llegir opinió. Molts pocs es guanyen la vida com a columnistes. Ara aquest paper l’exerceixen els influencers sobre milions de persones”, va asseverar.
Marco va discrepar en aquest punt del discurs de Gómez Mompart al considerar que cap articulista pot viure només de fer articles. A més a més, va posar en valor l’esperit de Fuster, eixa capacitat que tenia per a adaptar-se a tots els mitjans en què va treballar, ja que era “tan astut que en ocasions passava la censura franquista”.
El ben cert és que debats com aquest als nuclis irradiadors de coneixement, les universitats, permeten despertar consciències i fer pensar l’estudiantat i, en definitiva, el conjunt de la societat. Potser ahí està l’autèntic esperit fusterià, el carisma d’una figura que, cent anys després del seu naixement i trenta de la seua mort, continua més viva que mai.
