Una estudiant de la Universitat de València denuncia el incompliment dels drets lingüístics
Nuria Cassany, la alumna que ha iniciat la reclamació. Font: pròpia
L’alumna es troba en quart d’infermeria i ha iniciat una recollida de firmes a la seua facultat perquè l’alumnat de la línia en valencià considera que no ha rebut la docència en la llengua curricular. Cassany reclama que els drets lingüístics no es compleixen i que el professorat malgrat saber que ha d’impartir les classes en valencià no ho respecta.
La Facultat d’Infermeria té quatre classes per curs i la meitat son ofertes en valencià. Nuria afirma junts als companys que han signat la queixa que el material que es reparteix sol estar en castellà, inclosos els casos clínics i el material avaluatiu. “Ocasionalment hem contat en material en valencià però aquest presentava faltes quan a nosaltres se’ns exigeix la perfecció ortogràfica”, assenyala la estudiant.
La Universitat de València ofereix en cada grau un mínim del 50% de les hores en valencià. L’objectiu es va plantejar en 2012 en el Pla d’Increment de la Docència en Valencià però en la Facultat d’Infermeria, deu anys després, no es compleix. El Servei de Política Lingüística convoca incentius per elaborar materials docents de qualitat en valencià i en anglès amb quanties de fins 4.000€ per sol·licitant.
Antoni Miralles, el degà de la Facultat d’Infermeria, es troba al corrent de la situació de la recollida de firmes. “Tenim ganes de solucionar la situació, primer ho intentarem internament i si les alumnes que han firmat la petició no veuen que es posa solució doncs que ho envien al Síndic de Greuges o directament als mitjans de comunicació”, assenyala el degà.
Antoni Miralles, el degà de la Facultat d'Infermeria Font: pròpia
Miralles és conscient de que les classes no s’imparteixen en la llengua corresponent. “ Sé que de vegades la docència en valencià falla, el que no se és ni qui ni on, no soc cap policia per anar a veure com s’estan impartint les classes”, assenyala. El degà explica que en la propera junta de facultat és tractarà el tema perquè suposadament la facultat està complint la normativa que pertoca i a més, farà tot el possible perquè la situació millore.
El principal problema que troba el degà es que la majoria de places ofertes en llengua valenciana es queden desertes i es contracten professionals temporals que tenen el certificat del C1 però que a caràcter pràctic no saben parlar-lo perquè es senten insegurs. Miralles explica que la política lingüística és massa punitiva perquè l’únic que genera és inseguretat i caldria buscar una mesura més receptiva i amigable “El professors no el parlen perquè insegurs amb una sensació de ridícul”, explica.
La última enquesta sobre l’ús del valencià publicada per la Generalitat Valenciana evidencia un increment generalitzat en la capacitat d’entendre’l, parlar-lo o escriure’l però reculada de l’ús de la llengua en cotexts socials com les llars, els amics o la universitat.
