Marco Lledó: "Mai m'he guiat pel triomf líquid; la finalitat és el procés i el procés és permanent"
VALÈNCIA. El passat dijous 29 d'octubre, 'The Invocation of Enver Simaku', primer llargmetratge valencià gravat en terres albaneses i òpera prima del director Marco Lledó, va ser projectat a l'espai sociocultural del Cabanyal 'La Fábrica de Hielo'.
L'esdeveniment va permetre a les persones assistents comptar amb la presència del director del film: Marco Lledó, qui va dur a terme un breu soliloqui per tal de contextualitzar la seua creació audiovisual: “Fer una pel·lícula respon a un impuls molt íntim i molt poc pràctic. Realment la película és el mitjà d’expressió.”, declara Lledó per a uValencia.
El thriller, que s’estrenà al Festival de Sitges 2018 en la secció Noves Visions, on guanyà una Menció Especial del Jurat, relata la investigació d'un periodista (Julien Blaschke) sobre la mort de la seua dona. Víctima, 20 anys enrere, dels assassinats en massa provocats pels membres de la humil família Simaku, qui sap si fruit de la pertorbació o de la possessió d'una inquietant entitat sobrenatural mal nomenada 'Kukuth'. Julien, el protagonista, amb el transcurs del llargmetratge comença a tindre visions del ser i s'endinsa en l'embolic de la llegenda popular dubtant del seu entorn.
Imaginació o realitat?
La nacionalitat de 'The Invocation of Enver Simaku' és un dels factors més cridaners que aporten personalitat a l'entrada de Lledó en l'escena audiovisual. El cineasta alacantí intenta conjugar un mirall sociològic, una denúncia política vinculada amb un cas real. Es tracta d'un film de terror amb una criatura misteriosa, utilitzant la tècnica del docudrama que permet fusionar entrevistes, recursos i escenes ficcionades. Una idea que podria resultar potent, però que acaba desencadenant en un possible efecte tediós per a l'espectador.
Marco Lledó: “Per a mi no fou difícil submergir-me en Albània. Ho portava en la sang i ja tenia molts contactes.”
El director explica per al diari el motiu de l’escenari cinematogràfic: “Mon pare és marxista leninista i ferm convençut i romàntic de l’Albània d’Enver Hoxha, per sobre de totes les seues complexitats. Un viatge seu en els anys 70, acabà per convertir-se en una pel·lícula 40 anys després.”
En finalitzar la projecció del film, Marco Lledó es va disposar a aportar un breu discurs d'agraïment al públic assistent. Es va centrar en un manifest d'escepticisme cap a les entitats responsables de la difusió de la cultura audiovisual, que alteren la intencionalitat artística dels creadors. “La cessió ha tingut conseqüències. L'obra és menys 'pura', menys sorprenent. No obstant, tant distribuïdor com festivals han optat per ella precisament per aquest mix de gèneres tan arriscat”, explica el cineasta per a uValencia.
Marco Lledó: “ El tracte amb la productora independent passava per fer una película, però que fos de gènere.”
L'aventura creativa
Lledó també va incloure a l'acte un espai de reflexió relacionat amb els dubtes i temors que provoca el procés creatiu d'una obra. El director va materialitzar el dilema mitjançant la projecció de 'Oyendo Águilas': un curtmetratge experimental propi que va sorgir arran del rodatge de 'The Invocation of Enver Simaku'. “Fou un viatge absolut, ple de misticisme, ple de terror.”
