Malditos Bastardos, l’encant de lo malvat
La meua recomanació cinematogràfica per a aquest Nadal és una pel·lícula que considere una de les millors del segle XXI. Malditos Bastardos és una pel·lícula de Quentin Tarantino, i tots coneixem el cine de Tarantino, un cine violent i políticament incorrecte, però d’una qualitat espectacular. L'obra és un reflexe ideal del cine del reputat director i guionista estadounidenc.
La pel·lícula ens situa a França, en plena ocupació per part de l’Alemanya nazi en la Segona Guerra Mundial, encara que no podriem catalogar la filmació dins del gènere històric, ja que el que ocorre són fets ficticis, creats per el seu director.
La filmació arranca d’una manera molt forta, amb una primera escena estremidora, on el principal enemic de la pel·lícula, el coronel Hans Landa, mata a una familia sencera de jueus, excepte una xiqueta, els quals es trobaven amagats a la casa d’un agricultor francés.
I esque si cal destacar una actuació en aquesta pel·lícula, eixa és la de Christoph Waltz, qui protagonitza al coronel nazi Hans Landa. Landa és el villà de la filmació, però és un home tan carismàtic que en moltes ocasions se'ns oblida que és el mal de la pel·lícula. Sense ningún dubte, ell és lo millor de l’obra, ja que ens sorprén a tots amb la seua actitud refinada, les paraules cultes, la capacitat de parlar fins a 4 idiomes i la seva gran educació.
Cal destacar que, en la versió original, el joc de diferents idiomes és magnífic, ja que els nazis parlen en alemà, els ciutadans francessos en francés, els “Bastardos” en anglés, i inclús també en italià.
Sempre fidel al seu estil, Tarantino salpica aquesta pel·lícula de molta violència i d’humor, sobre tot d’humor negre. La vengança és un tema molt present en el cine de Trantino, i aquesta obra no podia ser menys. A més, Trantino utilitza la música de manera magnífica com a element narratiu, que oscila entre elements de música clàssica fins a cançons de rock.
En definitiva, Tarantino recorre a l'univers alternatiu d'un succés històric per retratar les possibilitats de la revenja. L'humor negre caricaturitza el poder alemany, la ideologia política i els comportaments de representants del nazisme, com Joseph Goebbels. Tarantino ens parla d'un grup de soldats de descendència jueva, anomenats "Los Bastardos", que estan disposats a "fotre" als nazis.
El relat guia l'execució de dos atemptats. El primer, el dels bastards i el segon, el de Shosanna, propietària del cinema elegit per projectar la fictícia pel·lícula “Nation's Pride”. Així, la jove busca executar venjança cap als nazis, incloent-hi el coronel Hans Landa, l'assassí dels seus pares en la primera escena de la pel·lícula.
