La moda ètica es produeix a València
Actualment comprar roba és accessible per a tothom. Anar a una tenda de moda al carrer Colon podria ser perfectament un pla entre amigues de dissabte vesprada. Moltes persones tenen com a passatemps anar de compres i consumir peces que possiblement només és posen un parell de vegades en la vida per després llençar-les a un contenidor. Què passaria si la roba que es compra a les tendes comercials es fera a una fàbrica de la Comunitat Valenciana? I si fora feta pel teu veí, tindria el mateix preu? Com és produir íntegrament una peça de roba a València? Les diferències punt a punt en aquest reportatge.
El mercat de la moda és liderat pel que es coneix com a “fast-fashion”, és a dir, la moda ràpida. Té aquesta denominació perquè es compra, s’usa i es tira en un procés que es fa en menys d’un any. Les empreses més grans d’aquest sector, segons el estudis fets per “The Business Of Fashion” serien: Inditex, Shein i H&M.
. 
La que més ha crescut de manera innegable aquests darrers anys és Shein amb un valor del mercat de 92.000 milions d’euros més que Inditex y H&M juntes. Aquest gegant tèxtil llença més de mil peces noves al mercat al día. De fet, només calmirar al ritmetrepidant la nova xarxa social, tiktok, per comprovar el tiratge que té.
Les coses a València és fan d’una manera molt més lenta, una camiseta no és pot produir en mig dia, el procés de producció pot arribar a tardar fins deu dies, sense parlar del disseny o l’estampació segons explica Alfred Zamorano, el propietari de Camisética, una fàbrica que es situa al polígon industrial de Beneixida i que es dedica al comerç just. La fàbrica produeix roba amb valors ètics, respecta els drets humans i compleixen els convenis laborals establerts a Espanya.
Alfred Zamorano, el propietàri de camiètica davant de la porta de la seua fàbrica de Beneixida. Font: pròpia
La producció
Una peça feta íntegrament a valència té un procés productiu llarg. Segons explica Alfred, primer cal tindre el disseny, que arriba segons el client i el que demane. Una vegada tenen el projecte, compra el teixit a fàbriques d’Agullent o Agres, es tinta amb tintes de fàbriques d’Alzira i és talla el material en Enguera o Muro d’Alcoi amb patrons que s’han dissenyat a l’empresa d’Alfred. Una vegada fet aquest procés, el material es porta a Beneixida i s’acaba de confeccionar, s’ha de cosir, estampar si cal i fer l’enviament.
La fàbrica situada a un polígon industrial, té dues plantes. En la planta baixa està el taller d’estampació, un procés que és fa amb pantalles que es reciclen, per seguir un model productiu molt més ecològic perquè es recicla cada vegada que es fa un disseny nou. En aquesta planta hi ha un total de 5 treballadors, que a més d’estampar, preparen les encomandes fetes per enviar al destí.
Les lamines que s'empren per cada procés d'estampació és netegen i es tornen a utilitzar. Font: pròpi
En la taula gran es troben Àngel i Alberto, pleguen unes dessadores i les empaqueten per enviar. Alberto és el contable de la fàbrica però explica que fa una miqueta de tot. “Normalment estic a la oficina però quan acabe la feina que tinc, sempre isc a ajudar en el que calga” assenyala.
D'esquerra a dreta, Alberto i Àngel, dos treballadors plegant roba. Font: pròpia
A la planta de dalt hi ha un petit taller de confecció on treballen 7 dones i un home, totes son de Canals, un poble amb molta tradició tèxtil. Cada una té una feina per fer per agilitzar el procés de producció. Al capdavant d’aquest taller és troba Pilar Pello, qui porta pràcticament tota la vida a l’empresa d’Alfred, que es va crear l’any 2002, fa més de vint anys.
Pilar explica que per fer una camiseta fa falta un mínim de 4 persones i 4 màquines diferents però que poden fer al dia – si només es dedicaren a una peça – fins a 700 camisetes. En el moment en que es visita la fàbrica, estan fent roba per a bebé, procés que segons conta Pilar costa molt més que qualsevol peça.Abans de posar-se a cosir, cal fer primer un mostrari, un altre pas que s’ha d’afegir al procés de producció. “Per a fer les mostres, cal com a mínim una setmana”, explica la cap. El punt i final de la planta de dalt el posa Amparo, qui revisa peça per peça que tot estiga correcte i la roba no ixga en cap defecte. Pilar Pello, la cap de costura. Font: pròpia
La producció de Shein, per seguir amb l’exemple, és molt més opaca. La cadena Channel 4 va emetre al octubre un reportatge on, la periodista Iman Amrani, es va infiltrar ens dos fàbriques que treballaven per a la marca en Guangzhou (Xina). Segons el documental, les treballadores fan una jornada laboral de fins a 18 hores al dia, amb un únic dia lliure en tot el més. La legislació de Xina regula que la setmana laboral no pot excedir de les 40 hores i que les hores extraordinàries no han de superar les 36 mensuals. El documental demostra que les fàbriques que produeixen per a Shein tripliquen les hores legals que s’han treballar amb un total 126 hores setmanals , quan una setmana en té 168, és a dir, mes de dos terços del dia son íntegres per a produir roba que es vendrà a països occidentals com Espanya.
Les treballadores que mostren al documental si en algun moment s’equivoquen en alguna peça, els retiren fins a dos terços del seu sou que equival a uns 563€ . En l’altra fàbrica es paguen directament quatre cèntims al dia per cada peça confeccionada de manera correcta. La majoria de treballadores no han firmat cap contracte per tant si ocorre algun risc laboral es queden en un estat de desprotecció total, com ja va passar a Bangladesh amb el enfonsament d’una fàbrica que produïa per a empreses com Inditex o El Corte Inglés.
De l’empresa opaca a l’empresa digna.
El lloc web del minorista laboral més gran del món proporciona molt poca informació sobre la empresa, de fet es descriu com ”una empresa que empra tecnologia de fabricació sota demanda per a connectar als proveïdors i clients”, però no cita el llocs des d’on es distribueix o es fa la roba, intenta evitar la seua identificació amb Xina. L’empresa assegura arribar a 150 països diferents gràcies a 10.000 treballadors on el 58% son dones i que els seus dissenys estan fets per il·lustradors i dissenyadors emergents que han impulsat a través de programes propis. No obstant, la empresa té centenars de denúncies per plagis de marques com Oakley o Ralph Lauren.
El web tampoc esmena de qui és l’empresa líder ni la història que té darrere, de fet és prou opaca a pesar de ser una empresa tant gran. A través d’altres web, s’ha pogut saber que l’empresa fou creada en 2008 per tres homes en la ciutat de Nanjin i que entre els fundadors està Xu Yangtian, un especialista en la optimització de motors de búsqueda que no ha donat mai cap entrevista El confinament va fer que l’estrategia de posicionament funcionara, roba que es ven pràcticament online a una majoria adolescent què després ho comparteix en xarxes
Camisética va començar a operar fa 22 anys, és a dir, al 2002. Alfred explica que no sempre han pogut fabricar i que durant molts anys només han pogut importar perquè tenien la necessitat de competir per poder sobreviure. Farà al voltant d’uns cinc anys la cosa va canviar, el grup de música valencià , ZOO, va demanar de fer les camisetes del grup amb materials fets exclusivament en la Comunitat Valenciana i que la gent que treballés en les camisetes tinguera un contracte legal. “Pràcticament m’obligaren a fabricar, quan jo no tenia res clar que anara a funcionar, insistiren e insistiran. Només vaig acceptar perquè m’asseguraren que anaven a pagar tot el procés productiu de la seua butxaca si no funcionava”, assenyala.
La planta baixa de casmisética amb les maquines necessaries per fer el procés d'estammpació. Font:pròpia
Actualment, l’empresa d’Alfred fàbrica un 40% de la seua producció i l’altre 60% l’importa per poder sobreviure. Produir una camiseta ètica costa aproximadament 3,5€, més del doble que una d’importació que costa 1,65€. Al grup de ZOO, se sumaren molts més del panorama musical com ara: AUXILI, La Fúmiga, Los Chikos del Maíz entre altres associacions com es el cas de Ca Saforaui, una escola popular que es troba a Gandia.
Les camisetes fetes a la fàbrica de Beneixida es solen vendre a un preu estàndard de 15€ i les dessuadores a 30€, preus justs que donen feina digna i regularitzada a 14 persones en Camisetica. Aquestes es poden comprar a pàgines web com la de Partisano o als concerts dels grups musicals en les tendes que marxandatge.
