L’estigma social segueix distorsionant la realitat del VIH

VALÈNCIA.-Des que la pandèmia de la covid-19 ha esdevingut la protagonista de la realitat, s’ha deixat de banda altres malalties que segueixen sent grans problemes per a la sanitat pública, com és el cas del Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH): que continua concebent-se com un estigma social.

Aquesta és l'epidèmia de les respostes socials cap a aquesta infecció, caracteritzades majoritàriament per nivells alts de discriminació i negació. L'estigma social actua com un mur de barreres estructurals que impedeix posar en pràctica polítiques i programes efectius per fer front al VIH.

La malaltia de la sida, que va ser commemorada el passat 1 de desembre, està encara lluny de ser acceptada completament per la societat. La discriminació que pateix aquest virus és, en gran part, és degut al desconeixement de com funciona el sistema de contagis i el tractament del VIH.

Actualment, ja no es tracta d’una malaltia mortal en condicions normals i les persones seropositives poden tenir una vida normal amb la medicació apropiada. Tanmateix, la inexistència de la cura esdevé un dels motius que obstaculitza la normalització del virus.

En quines condicions es troba actualment el tractament?

Actualment la prevalença del VIH en Espanya és del 0,3%. L’objectiu principal del tractament antiretroviral (TAR) és que la càrrega viral siga indetectable. Tal com ha declarat Francisco Torres, farmacèutic de l’Hospital Universitari Santa Maria de Lleida, cal començar a tractar-se al més aviat possible independentment de les defenses del pacient.

Actualment, hi ha diferents tractaments. Inicialment, s’utilitzen 3 antiretrovirals, dels quals un ha de ser de la família dels inhibidors de la integrasa, segons ha afirmat el farmacèutic hospitalari. “Es pot associar un quart antiretroviral amb pacients que desenvolupen resistències i fracàs virològic”, explica.

Els laboratoris farmacèutics investiguen noves molècules per tal de millorar l’efectivitat i seguretat dels TAR. “S’està treballant amb medicaments administrats en una sola dosis diària. Fa vint anys, els pacients prenien fins a 20 comprimits diaris i presentaven molts efectes adversos”, confessa Francisco Torres.

Testimoni d'Alba Valdivia López, seropositiva en VIH
"Em vaig assabentar fa 10 anys. Em van començar a passar coses rares en el cos; em queia el pèl, les ungles grans dels peus i em van eixir granellades. Vaig decidir fer-me una analítica perquè sabia que alguna cosa estranya m'estava passant. Amb 18 anys em vaig anar de casa perquè els meus pares no compaginaven bé que fóra transsexual. Em vaig anar a Barcelona i allí vaig tenir una vida molt boja, plena de drogues, sexe, alcohol i sabia que tard o d'hora anaven a aparèixer efectes adversos. Les plataformes tampoc ens ajuden tant, només donen xarrades i reparteixen preservatius. La gent és molt inculta, no saben el que significa ser seropositiva. A banda de la meua família, quasi ningú més ho sap. Quan em vaig assabentar em vaig quedar bloquejada però de seguida vaig espavilar. A Sant Feliu de Guíxols hi ha una associació on vaig començar a conèixer a gent en la mateixa situació que jo. Em sentia més discriminada per ser transsexual que per tenir VIH. S'ha de lluitar, prendre la medicació, usar condó, no consumir drogues ni alcohol, cuidar-se, amb higiene i amb mesures profilàctiques, dir-li a la gent que s'assabenta que espavilen i que es moguen com vaig fer jo, que busquen ajuda en associacions. Hi ha molt poques però hi ha."

Francisco Torres: "El VIH es tracta dins de la Unitat de Malalties Infeccioses, una categorització que etiqueta i estigmatitza al pacient." 

Tenint en compte que l’estigma i la discriminació continua estant present en relació amb el VIH, el moment de donar la notícia a la persona seropositiva és difícil. “Quan dones la notícia, principalment als pacients joves, és un impacte important. Però quan els expliques que els tractaments són eficaços i segurs es tranquil·litzen”, aporta el farmacèutic hospitalari.

Segons afirma el psicòleg i sexòleg Esteban Brook-Hart, gràcies als estudis publicats en 2013 per FIPSE (Fundació per a la Innovació i la Prospectiva en Salut a Espanya), la societat espanyola ha anat adquirint diferents actituds cap a les persones amb VIH. Generalment, el seu estigma el que ha fet és generar actituds de rebuig cap a la gent amb VIH. 

Per aclarir confusions, Brook-Hart destaca que la societat espanyola associa com a grups de risc a les treballadores del sexe, els consumidors de droga, la gent promiscua i els homosexuals. Explica que avui en dia no és correcte parlar de grups de risc, perquè realment no hi ha grups de risc per al VIH, el que hi ha son pràctiques de risc i qualsevol persona que realitze una pràctica de risc, pot tenir VIH.  

La manera de transmetre aquest virus confon a gran part de la població: “La gent està equivocada a l'hora de saber quines són les maneres de transmetre el VIH. Es pensen que es pot transmetre per l'ús de banys públics, per les picades de mosquits, o mossegades d'altres animals, la qual cosa també és totalment incorrecta”, indica Esteban Brook-Hart. 

Esteban Brook-Hart: “L’estigma que hi ha avui dia és un poc l’estigma que deriva d’aquellas primeres dècadas dels anys 80 i 90”

El VIH des dels inicis ha estat unit a dos temes que, segons Brook-Hart, són molt importants. Per una banda es troba la via de transmissió sexual lligada a la moralitat i la culpabilitat, i per altra, la creació dels erronis grups de risc que ja de per si tenen els seus propis estigmes, aleshores es va generar un macro-estigma per al VIH als anys 80 i 90.

Ha de quedar clar que el VIH és un virus infectocontagiós, no es tracta d’un contagi, sinó d’una transmissió. Desde les associacions del VIH s’intenta promoure el canvi d’aquest tipus de llenguatge. “Parlar de contagi seria fer l'efecte que el virus es pot transmetre molt més fàcilment del que en realitat es transmet, no és tan senzill, per això és més correcte parlar de transmissió del VIH”, aclareix el sexòleg Esteban Brook-Hart.

Els temps van canviant, els tractaments van millorant i les reaccions cap aquest tipus d’enfermetats no s’han de quedar enrere. La millor solució ha de ser la prevenció i el fet d’actuar amb coneixement davant d’aquest tipus de situacions. Les persones infectades lluiten cada dia per trencar amb l’estigma que la societat ha imposat degut a la falta d’informació sobre aquesta infecció.