Precarietat i manca de democràcia: les problemàtiques de les universitats en la pandèmia
VALENCIA.- Els membres de la Assemblea General d’Estudiants de la Universitat de València, Andrés Fernández i Mauro Tormo, així com el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans de València defensen mancances importants en la universitat com l’escletxa digital, la mercantilització de l’educació, l’adaptació de la docència i la necessitat d’escoltar a l’estudiantat.
“La universitat és l’agent transformador que fa d’ascensor social per a que una generació puga estar preparada per a la següent”, explica al medi Andrés Fernández, coordinador de l’AGE. No obstant aquest agent veu afectat el seu nucli, l’ensenyament, amb la crisi educativa, que “el transforma en una mercaderia que es compra i es ven”, apunta per al periòdic el SEPC de València.
Ambdues organitzacions coincideixen en que la crisi educativa s’ha vist agreujada per la pandèmia. “Ha evidenciat les limitacions que tenen els nostres serveis públics infrafinançats per afrontar el repte”, afirmen membres del SEPC. La situació en la que lluiten els estudiants està controlada per la incertesa, la precarietat i la “manca de flexibilitat per negociar solucions”, explica Fernández.
Fernández: "Donar un PDF no és donar docència, les agències de qualitat no han donat pautes per garantir una docència en línia de qualitat".
Les queixes per part dels universitaris tenen com a principal objectiu arribar a la part més alta de la “piràmide social del feudalisme que existeix en la universitat”, declara el coordinador de l’AGE. El debat de la docència garantida obri un front de lluita contra la presencialitat exigida i deixa en l’aire les situacions que impedeixen a molts del joves assistir a les classes per motius de mobilitat o desplaçament.
Fernández: "Si la uni no es gratuïta mai serà una institució suficientment ampla i oberta per a funcionar com un agent modificador de la societat".
Uns del reflexes de la precarietat a la universitat són les barreres d’accés o taxes de matrícula, o el que cita el secretari de l’AGE Mauro Tormo com a “triple imposició”. Si al pagament d’una primera matrícula se li suma el pagament d’una rematriculació en cas de no superar l’assignatura, tenint en compte que en aquest cas no es pot rebre la beca del Ministeri d’Educació i s’ha de pagar la matrícula, el resultat és un triangle que es reprodueix en bucle i dificulta la permanència de l’estudi universitari. “L’excusa del sistema és l’excel·lència acadèmica”, denúncia Fernández.
Les desigualtats s’agreugen amb la pandèmia, doncs l’escletxa digital es reflexa en la millorable docència online que s’imparteix a les aules i a més s’ha desenvolupat un “procés de transició informàtica” que genera preocupació entre els alumnes, com confirma Tormo. És una situació per a la qual no estaven preparades les universitats i que irònicament deixa de costat les propostes, demandes i solucions que ofereixen els estudiants.
Tant els membres de l’AGE com els del SEPC denuncien un caràcter paternalista cap als estudiants que deslegitima la seua funció als òrgans universitaris. “No hi ha democràcia real als òrgans de govern, la opinió de les estudiants no es té en compte”, recalca el SEPC, a més informa sobre el silenci de Conselleria d’Universitats davant les demandes de criteris econòmics per a les beques i l’eliminació de les taxes de rematriculació d’assignatura.
La intrusió del món privat en les universitats ha transformat el caràcter públic que les defineix, a més els estudiants s’adonen de la relació existent entre universitat i empresa que “regula l’educació en funció de les necessitats del mercat”, explica el SEPC. La mercantilització de la universitat es reflexa en les sucursals dels bancs que es situen en les facultats o en la generalitzada opinió de que “ix més rentable consumir en un bar de fora de l’edifici que de dins”, com exemplifica Tormo.
