El Ministeri d’Interior situa a la província de València com un dels llocs amb més agressions homòfobes

VALÈNCIA. El dilluns 3 d'octubre es va fer públic l'últim Informe sobre l'Evolució dels Delictes d'Odi a Espanya i la província de València se situa com la quarta en amenaces i lesions amb  29  casos. 

Això representaria més de la meitat del que hi ha en la Comunitat Valenciana amb 52 casos, situant-se com la quinta comunitat on hi ha més delictes per orientació sexual a Espanya. En termes percentuals, és a dir, per cada 100.000 habitants, la Comunitat Valenciana se situa com la sisena en delictes d’odi, amb un 3,84 i la seua regió amb un 4,94. Els dos superen la mitjana  nacional que es troba en el 3,80.

Imatge: Representació territorial dels delictes d'odi per províncies. Font: Ministeri de l'Interior

Els delictes d’odi son aquells en els quals les víctimes es trien per motius de raça, origen, religió, discapacitat o orientació sexual.

Aquesta província no és només l’única que pateix aquest mal, perquè Barcelona la supera notablement amb 106 infraccions penals corresponents a delictes homòfobs. També destaca Madrid amb 67 i Bizkaia amb 52. En l’àmbit autonòmic passa el mateix, ja que Catalunya és la que més casos té amb 102, seguit de la Comunitat de Madrid i País Basc.

El percentatge de casos resolts

Quan es parla de «victimització» ve referit al nombre de fets denunciats per persones en els quals manifesten ser víctimes o perjudicats per alguna infracció penal.

Segons l’estudi, només en l’àmbit nacional 4 de cada 10 casos es queden sense resoldre (38,20% concretament). En València, tot i que és de les províncies on més victimització hi ha, la meitat dels fets denunciats no acaben resolent-se. Dels 29 que hi ha només se’n resolen 14.

L’últim cas conegut va ser a la ciutat de València. Rafa, de trenta anys, es trobava creuant les vies de la passarel·la que connecta el barri de Malilla amb el d’Iturbi. Eren les quatre de la nit quan sis joves, presumptament menors d’edat, es van acostar a Rafa i li van propinar puntades en la cara mentre l’insultaven. “Maricón, bujarra, engendro. No deberías haber nacido. Vamos a acabar contigo y con los tuyos”, són algunes de les frases que recorda.

Ja farà quasi dos mesos d’aquesta agressió i Rafa encara no ha rebut cap resposta de la Brigada Provincial d’Informació, especialitzada en aquests delictes d’odi, segons ens comentava a Uvalencia. Agressions com aquestes són precisament les que han augmentat més d’un 70% a escala nacional. Per a combatre-ho, Interior ha elaborat un pla de dos anys que consistira a sensibilitzar els cossos de seguretat i ampliar les oficines especialitzades en aquests delictes.

Les cridades al 112 i l’impacte de les xarxes socials

També corrobora aquesta tendència l’últim informe del servei d’emergències 112 en la Comunitat Valenciana, encara que només recull dades fins al 2020.

En l’any de la pandèmia, de les 64 incidències, quinze van ser agressions a persones LGTBI i una d'elles va ser una agressió domèstica. En huit d'elles el motiu principal van ser les amenaces proferides a algun membre del col·lectiu LGTBI i 16 casos van respondre a altres situacions de perill sense especificar per part de la "víctima".

Dividit per territoris, la província de València torna a ser la predominant amb el 53% de les cridades (102), seguida de la d'Alacant, amb el 40% (76), i la de Castelló, amb el 7% (14,7). Respecte dels intents de suïcidi entre la població LGTBI, en 2019 va haver-hi 6 casos reportats en l'autonomia mentre que en 2020 van ser 11. Quasi es doblega la xifra de l'any anterior i una de les principals causes son les xarxes socials.

Imatge: Delictes d'odi comesos mitjançant Internet i xarxes socials. Font: Ministeri de l'Interior 

Aquestes dades es complementen amb l’informe d’Interior, ja que indica que en les conegudes plataformes com Facebook, Instagram o Twitter, els atacs contra el col·lectiu homosexual han augmentat vora el 90% respecte al 2019. Recentment, Instagram ha reconegut que els seus efectes negatius en els usuaris joves són l'ansietat, la depressió i els pensaments suïcides. La plataforma té més de 1.221 milions d'usuaris actius en un mes.

Davant aquesta sèrie d'accions, els col·lectius en defensa del moviment LGTBI s'han sentit indignats. Raquel Ruiz, coordinadora del grup Lambda, assevera que és molt trist que les agressions no paren d’augmentar, fins i tot augmentant els mitjans per a les ajudes: “Les xarxes poden ser bones perque la gent et dona suport, però també pot ser perjudicial per a un col·lectiu tan atacat com és el nostre. Ja tenim bastants problemes amb la Llei Trans". 

Els perfils de les víctimes i els agressors

En total, les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat van registrar 1.802 infraccions penals i incidents d'odi en 2021. Els delictes contra l’orientació sexual representen el 25% dels delictes d’odi amb 466 casos registrats.

Respecte el perfil de la víctima, el 75% que sofreixen agressions homòfobes són homes i el 25% restant dones. En quant el grup d’edat, els que més ho pateixen són les persones que tenen entre 26 a 40 anys. Tant la víctima com l’autor de l’agressió solen ser homes en 8 de cada 10 casos i també de nacionalitat espanyola al voltant d’un 65%.

Per últim. L’informe destaca que la majoria de les agressions son fetes per gent jove i també menors d’edat, sobretot en un moment d’augment de les bandes juvenils. 

  Imatge: Gràfics de les edats dels autors de delicte d'odi i de les víctimes. Font: Ministeri de l'Interior