Dos mesos després de l'incendi de la Vall d'Ebo: una normalitat que dista de ser com abans

Hui es compleixen 80 dies des que un paratge tan frondós com era la zona de la Vall d'Ebo i el Comtat es convertira en un dels pitjors incendis de la Comunitat Valenciana que va arrasar més de 12000 hectàrees de terreny en menys de dues setmanes.

L'origen del desastre: un llamp en una vegetació massa frondosa

Tot es va iniciar el divendres 12 d'agost a la zona del "Frigalet" de la Vall d'Ebo, coneguda per tenir molts pins i bastant fullatge. Tot i que ja hi havia un focus actiu, l'incendi no es va declarar fins dissabte a la nit, quan ja havia cremat 3500 hectàrees i obligat a desallotjar 1000 veïns de la Vall d’Ebo, Benirrama, Pego i Benialí.

Perspectiva de l'incendi des del poble de  Benirrama, darrere de la serra Foradada. Foto: Andreu Ortolà Palmer

Andreu, habitant de Benirrama, encara recorda com va ser de ràpid el desallotjament: "De sobte, la Guàrdia Civil estava tocant-nos la porta i la gent estava molt trista perquè tots els que vivim ací volem i cuidem molt la serra".  Com Andreu, molts veïns també estaven enfadats perquè la serra ja es va cremar el 2015 i la majoria afirma que tenint aquests antecedents s'hagués pogut actuar millor.

De fet, el foc era de tal magnitud i estava tan descontrolat que en menys de quatre dies (dimecres 17) ja havia calcinat 11700 hectàrees. La Vall d'Ebo, tot i ser el nucli, no va ser desallotjada malgrat estar envoltada de foc i molts van dormir sota les flames que s'expandien com la pólvora per la coneguda Serra Foradada (a la Vall hi ha dues serres i només es va cremar està).

La famosa alcaldessa, Leonor, més coneguda com a Noryd, encara recorda molt bé aquesta sensació de desconcert: "Primer que res l'incendi era estrany, als 10 minuts de començar el poble ja estava embolicat per les flames.  Els tècnics em van dir que mai havien vist una cosa així". No només ella pensa així, perquè l'alcaldessa de l'Atzúbia, Maria Oltra, conta que acompanyant els bombers va tindre la sensació que aquest incendi no es podia parar.

Intervenció de bombers en l'extinció de l'incendi de la Vall d'Ebo. Font: Diputació d'Alacant

Després de passar un dimecres terrible, d'un dia per l'altre, el dijous va portar el que tant necessitaven els equips d'extinció: la pluja, baixada de temperatures i una pujada de la humitat. Aquests tres condicionants van ser un punt d'inflexió perquè es començara a estabilitzar l'incendi i es va donar autorització perquè els 1500 veïns evacuats tornaren a les seues cases.

Leonor (Vall d'Ebo): Si és que és normal que no vinguen a quedar-se quan no hi ha feina ni escoles

Per sort, en aquest succés ningú va morir o va sortir ferit, però el pulmó verd de la Marina, com es coneix a la zona, va deixar de respirar per donar pas a una etapa d'incertesa per a zones que es nodreixen del turisme rural i amb una despoblació extrema: "La majoria de les localitats afectades no posseeixen ni d'una escola infantil i, si la tenen, sota unes condicions pèssimes",  relata l'alcalde de Pego, Ignasi Cervera.

Sí que hi ha llum a la fi del túnel

Pocs dies després de tornar a la "normalitat" van començar les reunions amb els alcaldes dels municipis i les diferents autoritats (Govern, Generalitat, Diputació) per concretar les actuacions urgents en els camins tallats que dificultaven l'accés a tantes cases.  S'acorda així crear una oficina a la Vall d'Ebo per gestionar tots els ajuts per via urgent i que no tarden en excés.  A finals d'octubre, acabat el termini d'un mes, s'han tramitat 334 expedients d'ajuda.

Manel, resident d'una urbanització a la Vall de la Gallinera, encara no ha pogut accedir al seu xalet.  Amb aquesta conjuntura, el diumenge passat la Comissió Postemergència va aprovar les ajudes per començar la reconstrucció de les poblacions afectades. Concretament, es destinaran 800.000 euros per reparar infraestructures, construir instal·lacions agràries i promoure altres sectors econòmics diferents dels forestals.

Tot i això, encara que es destinen molts diners, el gran dubte és com l’afecta a la vall tenir un gran reclam turístic destruït i tanta vegetació cremada. L'alcalde de la Vall de la Gallinera, Ignasi Mora, és també enginyer forestal i ens confia que almenys la vegetació autòctona, formada per pins i matolls, té una gran capacitat de recuperació.  Ell preveu que en cinc anys ja s'observen les primeres masses forestals.

Pablo Martínez (Vall d'Alcalà): A veure si per fi sabem que tenim un tresor i el tractem amb la mesura del que és

Malgrat tot, sembla que les prediccions catastròfiques no s'estan complint. Zones tan turístiques com Pego no han patit un descens molt accentuat en reserves. Verònica, ama d'una casa rural a Pego, diu alleujada que la gent continua volent vindre perquè, encara que s'haja cremat la muntanya, continuen estant les sendes, els castells i les rutes de ciclisme que tanta fama han donat la zona: "Tot no depén de si hi ha vegetació o no", aclareix Verònica.

Les primeres flors en el pla de Petracos, anant cap a la Vall d'Ebo. Foto: Ismael Cirujeda Serra

També Jose, propietari d'un dels tres bars de la Vall d'Ebo, obri la seua persiana cada dia amb la mateixa clientela de sempre. Diu que esperava notar molt més l'impacte, però s'alegra que no siga així: "Al final no ens han abandonat. De fet, els caps de setmana els tinc més plens".

Les primeres flors ja estan sortint i la vida continua endavant.