Del mòbil a un altre món
Any 2025, en lloc de portar un mòbil a la mà, el que portes són unes lents de realitat virtual i un parell de guants tàctils que et submergeixen directament en un altre món. Igual et sembla massa futurista o, fins i tot, ridícul anar d'aquesta manera. La generació anterior, això d'anar amb el telèfon a totes parts els semblava absurd i innecessari i ara ells també n’hi depenen.
Qui va encunyar el terme de realitat virtual (RV), Jaron Lanier, deia que consisteix a "generar" realitat amb altres persones. Com estar somiant tot el temps. La RV crea un vincle, home-màquina, que permet l'usuari submergir-se en una simulació gràfica 3D generada per ordinador i navegar-hi en temps real des d'una perspectiva centrada en l'usuari.
Els usos de la realitat virtual
Antonio és un home de mitjana edat amb esclerosi lateral múltiple, està encantat amb la realitat virtual. “Quan em pose les ulleres em donen pau i amor”. El projecte que l’ha ajudat és RV.Ommm, dirigit per la fundació tecnologies socials (TECSOS) i Ana Peñalver, mànager del projecte, confirma que la RV està ajudant les persones més vulnerables: "Pacients que pateixen problemes tan dolorosos com Antonio poden submergir-se en un món que els permeta oblidar el seu patiment".
Pacient amb ELA: "Quan em pose les ulleres em donen pau i amor"
La Realitat Virtual és una eina que s'està utilitzant per a tractar el dolor, l’ansietat o les fòbies. Ofereix a l'usuari ambients virtuals on no és simplement un observador extern i passiu, sinó que es converteix en participant actiu en un món virtual. La medicina és un dels camps on més s’està apostant per tal de fer front a malalties que abans no es podien tractar.
Segons l'Associació Espanyola contra el Càncer (AECC), amb la qual col·laboren molts hospitals, diu que la meitat de les persones malaltes de càncer presenten malestar emocional o símptomes d'ansietat associats al tractament de quimioteràpia. L’AECC afirma que l'aplicació de la realitat virtual aconsegueix disminuir la sensació de dolor en un 84% i mitiga l'ansietat prèvia en un 26%.
Els usos de la Realitat Virtual no queden només en la medicina. Altres sectors estan introduint aquesta tecnologia en la seua activitat diària, com és el cas de moltes autoescoles. Cada vegada més empreses d’aquest sector utilitzen la realitat virtual perquè els alumnes puguen donar les seues primeres petjades en el món de la conducció de forma segura. “Fa anys que ho emprem perquè considerem que crea un entorn de major seguretat per a l'alumne”, declara per a uValencia Patricia Conde, encarregada d'Autoescoles Jordà.
La Confederació Nacional d'Autoescoles ja s’ha pronunciat a favor de la implantació d’aquesta tecnologia, ja que permet als conductors recrear situacions de perill i que els mestres puguen estudiar el seu comportament sense eixir de la carretera. Global Spedition, empresa en el sector del transport, ha fet que els seus camioners facen cursos de RV i s’ha demostrat que després tenen una conducció més segura i eficient.
Les diferents aplicacions que té en molts sectors farà que la RV cree 23 milions d'ocupacions per a 2030, amb treballs que encara no es coneixen. L’informe elaborat per la multinacional PwC ha sigut corroborat per Immaculada Coma, mestra d’enginyeria informàtica en la Universitat València i membre del grup d’investigació ARTEC. Assenyala que la realitat virtual ja permet abaratir una gran quantitat de processos industrials a més de prevenir molts accidents laborals.
Coma, tot i que està “submergida” en el món tecnològic, no creu que la realitat virtual substituïsca els telèfons mòbils: "El que farà serà continuar augmentant el ventall de coses en què s'utilitze, però no tant per a integrar-se en la nostra vida perquè les despeses de desenvolupament són elevades".
L'empresa valenciana Brainstorm, la primera que va introduir la tecnologia virtual i augmentada al món, veu un futur més trencador: "Justament el que nosaltres pretenem és que aquesta tecnologia estiga a l'abastiment de tota classe d'usuari i ho estem assolint". Empreses com Brainstorm estan generant un sector que ja factura més de 6.000 milions de dòlars, segons el portal de dades Statista.
El director executiu de Brainstorm, Ricardo Montesa, afirma que a la indústria encara li queda molt per avançar, però els temps de la Covid-19 els han sigut "molt beneficiosos".
Tot i això, el repte que té la indústria és abaratir la tecnologia: "Fa vint-i-cinc anys que treballem en la realitat virtual. Hem hagut d'investigar molt per a avançar ràpidament. La tecnologia ha evolucionat i ara, una eina que era molt cara i sofisticada, s'ha pogut 'democratitzar' per a fer-la més senzilla”, declara Ricardo.
Profesor enseñando a una alumna la Realidad Virtual. Fuente: Mikeldi Donibane
Brainstorm ha col·laborat en projectes pilot juntament amb la Conselleria d’Educació per instaurar la RV en les aules. Espanya és el segon país de la UE amb major abandonament escolar. Amb aquestes xifres, si els projectes estan ben dissenyats (d'acord amb objectius i criteris pedagògics), les millores poden ser molt significatives.
La capacitat de retenció pot augmentar fins a quatre vegades i el període de formació, acurtar-se fins a la meitat, segons Immersium Studio, empresa dedicada a l’educació immersiva. Aplicar les noves tecnologies a l'aula servirà perquè els tímids parlen, alhora que aconseguirà que s'involucren de manera activa en el procés d'aprenentatge.
El repte de la implantació
El preu és un dels problemes que encara li queda per resoldre a la realitat virtual. Unes ulleres de RV costen 300 euros, cosa que moltes famílies no poden permetre’s. Juan Ignacio Torregrossa, director per a l’avançament digital de la GVA, destaca que és un moment bonic però complicat per a la RV: "Molts professionals creuen que després de dos anys de boom estem passant un moment de decepció perquè els avanços són més lents del que s'imaginava”.
Perquè s’abaratisca es necessita una gran estructura de telecomunicacions que puga abastir tota la demanda actual, però sobretot futura, ja que hi ha moltes companyies que veuen en la realitat virtual una oportunitat per assentar-se en el mercat del futur. A Espanya hi ha més de 150 empreses dedicades a la realitat virtual, que treballen generant contingut immersiu.
La dificultat esdevé que cal tot un esforç públic, segons indica Torregrosa, perquè les empreses puguen avançar: "tota eixa futura demanda requereix unes infraestructures molt tècniques i estem esperant que els usuaris adquirisquen aquests dispositius perquè les inversions siguen factibles".
L’altra cara de la realitat virtual: nova addicció?
Tot i això, com diu el refrany, no és or tot el que rellueix. Segons un estudi de Rastreator, els espanyols utilitzen per més de quatre hores els telèfons mòbils i el 44% dels joves entre 18 i 24 anys ja es considera addicte al mòbil. En el principi del reportatge es deia que el nou mòbil pretenien ser unes ulleres de realitat virtual.
Representa, doncs, una potencial analogia per a la realitat virtual, que podria convertir-se en un element d'addicció tecnològica més per al gran públic. Pot ser que les experiències actuals estiguen lluny de ser perfecte malgrat sorprendre els usuaris, però la qualitat de la immersió no farà més que augmentar en els pròxims anys. Aquest és un dels perills reals de la RV: el que plantege una alternativa molt millor a la nostra vida real.
Estudi elaborat per la companyia Rastreator Font: Rastreator
Suposa una forma molt més potent d'evadir-se de la qual van plantejar en el seu moment la ràdio o la televisió i ara plantegen internet o les xarxes socials. La immersió que planteja la RV seria pràcticament total. Qui no voldria canviar la infelicitat de la seua realitat per una vida virtual perfecta? Un estudi internacional encarregat per l'OMS mostra que només 1 de cada 10 pacients amb trastorns relacionats amb l’ansietat rep el tractament adequat.
En el grup LAPSITEC, dedicat a l'estudi psicològic de les noves tecnologies, intenten donar una resposta. Rocío Herrero, psicòloga del grup, té una perspectiva molt pareguda a la que també s'hauria d'aplicar a la vida: "Tot no és blanc o negre. La realitat virtual no és totalment roïna, però tampoc és una salvació".
Rocío Herrero (psicòloga): "La realitat virtual permetria accelerar el procés terapèutic dels pacients"
Garanteix que ajudarà la gent a millorar problemes mentals com les fòbies, trastorns, etc. des d'un entorn controlat on el pacient se senta més segur. “Ens permet accelerar el procés terapèutic, però podria generar una addicció encara més forta que els mòbils. Com no s’ha fet amb Internet hauria d’haver-hi un organisme que regule dispositius que poden tindre repercussió en la nostra salut”.
La RV abasta des de l'educació fins a l'assistència sanitària, però, sens dubte, l'ús més popular de la RV és l'entreteniment. Segons el portal de dades SuperData, més del 70% dels ingressos provenen del sector de l'oci. Ara, moltes empreses com Facebook, volen posicionar-se com les principals vies d’accés a l’altra dimensió.
En el “nou món” que vol crear Marc Zuckerberg, fundador de Facebook, els usuaris tindran tota una vida dins del seu “univers”. Podran parlar, passejar per mons virtuals, i no importarà des d'on es connecten. L’estratègia que tenen les empreses és prometre fantàstiques experiències on poder ser qui volen i, alhora, evadir-se dels patiments terrenals que tant els afligeix.
Segons un informe de Bloomberg Intelligence, el 2021 el valor del metavers ascendeix ja a aproximadament 800.000 milions de dòlars estatunidencs i podria quintuplicar-se en 2040. Les empreses saben què qui controle aquesta realitat exercirà un gran poder en el món real; però també saben que unes depenen d'altres a l'hora de desenvolupar les tecnologies que ho faran possible. Per tant, les aliances seran vitals.
Torregrossa assegura que les tecnologies sempre són neutres, però els humans les perverteixen i en fan un ús inadequat. El desafiament que té una tecnologia tan disruptiva és convéncer a la societat que la realitat virtual no sols és virtual, sinó sobretot, real... i que val la pena pagar per un món amb moltes incògnites.
