Brindis al sol amb les fotovoltaiques
11/12/2022 - BIAR. Sol dir-se que algú fa un “brindis al sol” quan fanfarroneja o es vanagloria amb mesures o accions més dirigides de cara a la galeria que a la realitat. Doncs amb aquesta expressió podria definir-se l’actual situació d’un dels temes que porta de cap al municipi de Biar durant uns quants mesos amb, precisament, un assumpte que té a veure amb el sol: la implantació de projectes fotovoltaics sobre el seu terme municipal. Cal dir que amb aquest reportatge no es busca defensar una o altra postura o criticar a cap de les parts implicades sinó tractar de mostrar una poca llum sobre un assumpte que per a res és senzill i que ha suscitat l’interés de la ciutadania biaruda. Un detall que no cal descuidar és que ens trobem en any preelectoral... Fet que, al remat, explica moltes coses i que, per descomptat, no s’ha de subestimar.
L’Associació Naturalista Reconco de Biar i el Centre Excursionista van signar l’estiu passat un comunicat conjunt on expressaven la seua preocupació sobre la gran quantitat d’empreses interessades a implantar plaques solars fotovoltaiques al terme municipal de Biar. I és que amb les dades de Red Eléctrica d’Espanya l’energia solar és la que està experimentant un creixement exponencial. Segons l’estudi corresponent a 2021, les instal·lacions d'energia renovable representaren el 56,7% del parc generador d'energia elèctrica a Espanya. Aquest increment de potència instal·lada renovable s'ha degut, principalment, a l'augment del tipus solar fotovoltaic que ha aportat un 80,4% de la nova potència.
Gràfica de l'Informe de Red Eléctrica corresponent a l'any 2021. Font: Red Eléctrica d'Espanya
Ambdues associacions naturalistes van ressaltar l’afecció que produiria sobre el medi ambient el fet que aquests projectes arribaren a consumar-se. Si més no, una de les característiques que van defensar les entitats és el fet que les empreses han escollit Biar per instal·lar-se perquè els preus del sòl són molt més barats que els del litoral. El portal web indominio.es dona una mostra de que el metre quadrat d’un habitatge a Biar costa una mitjana de 900 euros mentre que a Alacant pot costar 1.556, a Sant Joan 1.590 o a El Campello 2.273 euros.
De fet, alguns propietaris biaruts consultats afirmen haver rebut una oferta d'entre un euro i mig i tres euros pel metre quadrat. A aquestes dues parts implicades se les va unir el Club de Caza La Perdiz Roja perquè la macroplanta de «Tendetes» afectava l’ús d’un vedat de caça menor. Les associacions naturalistes tenen molts punts en desacord amb el club de caça; no obstant això les tres entitats no van dubtar a fer un front comú en veure la magnitud de l’enemic a qui havien de fer front.
Projectes fotovoltaics planificats sobre el terme municipal de Biar (el poble i el polígon industrial són el color sèpia). Font: Centre Excursionista de Biar
Altres dues crítiques que van fer patents el Centre Excursionista i l’Associació Naturalista Reconco van ser el mode de transport de l’energia mitjançant línies d’alta tensió que uniren els 50 kilòmetres que separen el litoral de la localitat de Biar. Aquestes vies de transport suposarien danyar greument els ecosistemes i l’orografia biaruda que aporta el turisme d’interior del qual tant presumeix el poble amb el seu eslògan de “Bellesa Interior”. A banda, els col·lectius qüestionen també el fet del valor del sòl on volen construir-se les infraestructures i la poca aportació a l’ocupació que comportarien. Però, i si en lloc de transportar l’energia l’emmagatzemarem i convertírem al poble en una reserva gegant d’energia? Seria aquesta possibilitat factible?
Doncs, tècnicament no. El professor d’Enginyeria Electrònica de la Universitat Politècnica de València, Salvador Segui Chilet, alerta sobre la dificultat d’emmagatzemar l’energia que no siga aprofitada per tal d’abastir les necessitats del poble. «Existeixen els contenidors de liti, però tenen una capacitat nominal d’entre 3 i 4 megavats», i l’enginyer afig, «cal tindre en compte que s’han produït molt poques experiències al respecte». També podria emprar-se la tècnica del bombeig reversible tal com es fa a la central nuclear de Cofrents. No obstant això, «el fet d’emmagatzemar en aigua du aparellat un elevat impacte ambiental», conclou Segui. Per tant, aquesta hipòtesi de convertir Biar en un magatzem d’energia a costa del medi ambient cal descartar-la des del moment en el qual el que es defensa és precisament el valor del territori.
«La unió fa la força»
Probablement, un dels majors èxits de les associacions naturalistes del municipi va ser la taula redona que van organitzar amb diverses personalitats a mode de divulgació per a la ciutadania el passat 30 de setembre a la Casa de Cultura. Els presidents del Centre Excursionista i de l'Associació Naturalista Reconco, Kique Larios i Jaume Hernández, presentaven el debat amb altres contertuliants com el biòleg i president del Grup Naturalista HELIACA de Monòver, Antonio Cutillas, el president de la Cooperativa de l’oli de Biar, doctor en Biologia i professor d’interpretació ambiental en la Universitat de València, Pepe Reig, i el cap d’administració de la Cooperativa Elèctrica Ntra. de Gràcia de Biar, Antonio Vicente Martínez. A l’acte també va acudir la cap de l’equip de govern municipal, María Magdalena Martínez.
Cartell de la taula redona del CEB i l'ANR.
Font: Centre Excursionista de Biar
La conferència va ser tot un èxit d’afluència on la Casa de la Cultura de Biar estava de gom a gom per escoltar les propostes d’experts en la matèria. Les diverses intervencions dels ponents van apel·lar als sentiments de pertànyer i lluitar per la terra de l’olivar i de l’ametller que durant tantes dècades han donat menjara i treball a la gent de Biar. A banda també es va alertar a la població que el sòl agrològic de la vila era considerat de mitjana qualitat agrològica i que, per tant, corria perill que el topall legal del 3% poguera ampliar-se fins al 6%. Tot i alguna discrepància entre les associacions i el consistori pel fet d’estar treballant de portes endins i de no haver-hi difós per xarxes la celebració de la taula redona, els tres braços del municipi: ajuntament, associacions i veïnat estaven disposats a lluitar units per la defensa del poble de Biar.
Vídeo de la taula redona «Fets, conseqüències i alternatives a la instal·lació de grans centrals fotovoltaiques a la nostra comarca». Font: Canal 3 TV
La reacció institucional i la incògnita de l’autoconsum
Un dia abans de la celebració de la conferència a Biar, la Diputació Provincial d’Alacant i la Cambra de Comerç van anunciar la creació d’un nou ens energètic: la Comunitat Energètica Provincial. Aquest organisme s'encarregaria «d’afavorir la sostenibilitat i una reducció notable del cost de l'energia, tant per als ajuntaments com per a les famílies i les pimes» així com d’assessorar els ajuntaments durant el procés de creació, segons una nota de premsa penjada al seu web. La comunitat tindrà 17 municipis membres entre els quals es troba Biar. «La Diputació no té competència energètica, sinó que subvenciona els estudis per a crear comunitats energètiques», manifesta l'alcaldessa de Biar en delclaracions per a uValencia. Així mateix, respecte del paper dels ajuntaments Martínez assenyala que els ajuntaments només donen «certificats de compatibilitat urbanística, llicències d'obres».
Reunió de la Comunitat Energètica Provincial d'Alacant.
Font: Diputació d'Alacant
Una vegada es va donar la reacció institucional a escala provincial, aquesta es va estendre a l’àmbit autonòmic. El grup Compromís va presentar en Les Corts la iniciativa Comencem pel sostre la qual pretén demostrar que es podrien arribar a assolir 14.000 megavats només a les teulades de les vivendes i les indústries de la Comunitat. Tanmateix, l’informe trimestral de la conselleria d'Economia Sostenible xifra en 27.000 les instal·lacions d’autoconsum en 2022; una dada que supera folgadament les 16.000 implantades en 2019, 2020, 2021 junts.
Biar Digital va fer una enquesta sobre un dels problemes derivats de les fotovoltaiques a xicoteta escala dins del mateix poble: plaques als sostres dels edificis del centre històric sí o no. Doncs, del total de 67 persones que votaren, 50 d’elles es mostraren partidàries de dur a terme la mesura; 13 van rebutjar la proposta; i només 4 van marcar la casella «d’indiferent». Tot i que la reunió de les associacions locals va suscitar interés i preocupació entre els biaruts i les biarudes, la baixa participació de la ciutadania en l’enquesta deixa com a resultat que només un 2% dels 3360 habitants de Biar va fer públiques les seues intencions pel que fa a la problemàtica. La resposta del consistori municipal sobre aquest tema és que segons l'estudi encomanat, el nucli urbà de Biar és espai protegit i, per tant, aquesta proposta no és assumible.
Resultats de l'enquesta de Biar Digital sobre la implantació de plaques solars al centre històric. Font: Biar Digital
Lluites internes dins del Botànic
Per tal d’entendre el que està passat a Biar cal tindre un context de la situació política que es viu al Palau de la Generalitat Valenciana, seu del poder Executiu, i a Les Corts, on s’ubica el Legislatiu. El Consell de la Generalitat Valenciana, també conegut com el Botànic, és un govern de coalició de tres partits: PSPV, Més Compromís i Unides Podem. Una de les tècniques polítiques més innovadores d’aquest executiu format l’any 2015 és el mestissatge. El que fa és repartir els llocs orgànics de cada conselleria entre membres dels tres partits i com tot en la vida presenta avantatges i inconvenients. El principal punt fort és el control intern del poder mentre que la gran feblesa és l’entrebanc entre distintes formes d’arribar als mateixos objectius.
No obstant això, quan un d’aquests partits és la Coalició Compromís, un partit de partits que conflueixen sota unes mateixes sigles, el problema s’agreuja. La vicepresidenta del Consell i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Aitana Mas, és de les membres més importants d’una de les potes de la formació taronja i que, de cara a les pròximes eleccions, es disputa liderar Iniciativa pel País Valencià. Una altra de les candidates a encapçalar la formació, l'exconsellera d’Agricultura, Mireia Mollà, va ser destituïda del càrrec a petició de Mas dins de les lluites internes de la Coalició en la qual també entraven assumptes familiars. La secretària autonòmica Paula Tuzón, fidel a Mollà, en assabentar-se de la notícia també va dimitir.
La nova consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Isaura Navarro, rep la cartera de part de la vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Aitana Mas. Font: uValencia
Una bona mostra de la divisió irreconciliable de la relació entre Mas i Mollà va quedar plasmada a l’hora de dur a terme el protocol·lari intercanvi de carteres. L’antiga titular de la cartera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica li va donar plantó a la seua successora en el càrrec, Isaura Navarro. De fet, va ser la vicepresidenta Aitana Mas l’encarregada de fer efectiu el nomenament entregant-li ella mateixa la cartera a la nova consellera.
Més enllà de les lluites dins del partit, el que interessa és que Mollà era més partidària d’accelerar els tràmits dels projectes fotovoltaics que la nova titular d’Agricultura, Isaura Navarro. Tot i haver destituït a la cara visible de la Conselleria, una mena de resistència interna i de càrrec afins a l’antiga conselleria encara ostentaven els seus llocs dins de l’Administració. Aquest és el cas del director General de Transició Ecològica, Pedro Fresco, qui a les xarxes socials donava suport a posicions que propugnaven que el canvi en el medi ambient era conseqüència de l’evolució humana.
«L’anticiència» de Compromís
Fresco se n’ha anat titllant el pla energètic de Compromís (Comencem pel sostre) basat en l’autoconsum de «barbaritat i d’anticiència». Tant és així que l’exdirector va escriure un tuit on es podia llegir la fita pronunciada per Galileu en el seu judici inquisitorial per haver defensat la teoria heliocèntrica enfornt de la geocèntrica. La referència Eppur si mouve és clara a l'hora de dir que per molts intents que es facen, mai es podrà negar l’evidència de la veritat.
Tuit de Pedro Fresco. Font: Twitter
Una vegada Fresco és història, el seu successor, Enric Juan, passa d’ocupar el càrrec com a director general d’Infraestructures de Serveis Socials de la conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives dirigida per Aitana Mas a l'apartat de Transició Ecològica. Pot ser aquesta explicació a primera ullada no pareix massa rellevant per al que li pertoca a Biar, però gràcies al context poden entendre’s algunes de les raons que originen els retards en les tramitacions de les plantes solars.
Un «allau de projectes» i la seua tramitació democràtica
Fonts de la conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball expliquen el procés de tramitació de les centrals fotovoltaiques. La tramitació es basa en tres autoritzacions administratives: la prèvia, la de construcció i la d’instal·lació. També cal tindre en compte la legislació vigent amb la Llei 24/2013 del Sector Elèctric de l’Estat, el Decret 1/2022 del Consell i el Pla General d’Organització Urbana de Biar.
Economia Sostenible és l’encarregada de donar les tres autoritzacions administratives, és a dir, té l’última paraula en la competència autonòmica. Agricultura per la seua part s’encarrega de fer els informes de l’impacte ambiental. Finalment, també hi intervé Política Territorial pel fet que les instal·lacions solen fer-se en el que la legalitat denomina sòls no urbanitzables així com tenint en compte plans com el Pla d’Acció Territorial de Caràcter Sectorial sobre Prevenció del Risc d’Inundació a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA). Aquest document sí que compta amb rellevància al poble de Biar, ja que segons l’Institut Cartogràfic Valencià, gran part de la zona oest del terme municipal on suposadament pretenen instal·lar-se les plantes té risc d’inundacions.
Mapa del PATRICOVA i el terme municipal de Biar. Font: Institut Cartogràfic Valencià
Des d’Economia Sostenible s’apunta a una sèrie d’informes elaborats pels ens municipals tenint en compte els seus Plans Generals d’Organització Urbana amb modificacions puntuals mitjançant Plans Específics. A banda, «al tractar-se d’un procés democràtic» així com d’altre tipus d’informes com podrien ser preceptius, determinants, vinculants o no i on entren altres institucions com les diputacions provincials o l’Estat. Ahí també entrarien en joc si les plantes tingueren efectes nocius sobre la Xarxa Natura 2000, zones d’especial protecció com la Serra de la Penya Tallada, o sobre Béns d’Interés Cultural (BIC). Un exemple paregut el podem trobar amb l’estudi del veí i historiador de Biar, Eloy Poveda, sobre jaciments de comunitats paleolítiques. Cal tenir en compte que les diputacions també tenen cert marge de maniobra quan la potència instal·lada és menor a 10 megavats, quan se supera aquesta xifra, la competència és de la Generalitat Valenciana.
Mapa de la Xarxa Natura 200 i el terme municipal de Biar. Font: Institut Cartogràfic Valencià
Preguntats sobre les causes dels retards pel que fa a la tramitació el que defensen des de la Conselleria és que hi ha quatre raons fonamentals. La primera raó és que des del 2021 s’han presentat un «allau de sol·licituds d’energies renovables amb tres vegades i mitja més des del 2021». El segon problema que argumenten és el fet de la magnitud dels projectes: «Al ser plantes de grans dimensions, el procés participatiu publicitat d'al·legacions té molts actors com els ajuntaments i els propietaris dels terrenys».
Una altra de les raons és que els PGOU són molt antics; de fet el de Biar data de finals de l’any 2000 per la qual cosa modificar-lo comporta una tramitació llarga. L’última de les raons esdevé per part de les empreses sol·licitants ja que «moltes vegades la documentació ens arriba de manera precipitada perquè està feta de pressa i corrents i, per tant, està plena d’errors que s’han de corregir».
Un últim apunt que fa Economia Sostenible és que moltes vegades es fan «anàlisis interessades o com a mínim poc seriosos» comparant la Comunitat Valenciana amb Castella-La Manxa o Aragó. El problema de realitzar aquest símil és que no existeix el mateix règim de propietat mentre que allí dominen l'estructura latifundista sobre grans planures, ací predominen els minifundis i el terreny és molt més accidentat. A més a més, amb la publicació oficial de la nova Llei 6/2022, de 5 de desembre, es pretén extraure l'Agència Valenciana de l’Energia de l’organisme al qual pertany actualment, l'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE) va ser adscrita l’any 2012. Tot i ser competència d’Economia Sostenible, encara no es poden donar massa dades a banda de la construcció política de l’ens i de la voluntat d’agilitzar tràmits de les plaques destinades a l’autoconsum.
Mapa dels jaciments paleolítics estudiats per l'historiador Eloy Poveda. Font: Eloy Poveda
El topall del 3% i un Pla General desactualitzat
La mesura que va utilitzar la Generalitat Valenciana per a accelerar la tramitació dels projectes d’energies renovables el passat mes d’abril va tindre la forma de decret llei. El Decret Llei 1/2022, de 22 d'abril del Consell, recull una màxima fonamental a l’hora de l’ús racional del sòl a l’hora de portar a cap l'autorització, aprovació i construcció de les plantes fotovoltaiques. «Amb caràcter general s'estableix una ocupació per a implantar centrals fotovoltaiques del 3% de la superfície de sòl no urbanitzable comú de cada municipi...».
No obstant això, la mateixa norma recull tres excepcions on el percentatge del 3% podria ampliar-se o on les infraestructures no computarien dins d'aquest. La primera excepció serien els sòls ja degradats per usos anteriors com abocadors o sòls amb baixa qualitat agrològica. Les altres dues excepcions comprenen les ponderacions que realitze l'Institut Cartogràfic Valencià: els sòls amb una baixa capacitat agrològica ponderaran un 0,5 mentre que aquells que tinguen una capacitat agrològica moderada ho faran en un 0,75.
El peu de guerra de les associacions així com la preocupació de la ciutadania biaruda han propiciat que al ple municipal corresponent al mes de novembre haja aprovat per unanimitat la defensa de limitar al 3% el sòl no urbanitzable. L’alcaldessa de Biar, María Magdalena Martínez, preguntada sobre si era possible fer una expropiació dels terrenys projectats, ha declarat que s’ha d’obtenir la categoria d’utilitat pública autoritzada pel Ministeri competent.
Les xifres deixen unes conclusions clares: el percentatge de projectes fotovoltaics triplica amb un 9,91% el màxim legal permés del 3%. No obstant això, cal recordar les dades que donen les associacions sobre les 9.817 hectàrees del terme municipal de Biar: un 55% (5400 hectàrees) està protegit mediambientalment, mentre que el 45% restant (4417 hectàrees) és urbanitzable. El problema esdevé quan dins d’aquest percentatge urbanitzable, vora un 22% està format per plaques solars tal com denuncien les associacions biarudes als seus comunicats. Pel que fa a la potència projectada hi hauria un total de potència als panells de 482 megavats, complint així la proporció que la producció d’un megavat equival a dues hectàrees de terreny.
Taula amb la potència instal·lada i l'extensió de terrenys dels projectes fotovoltaics projectats a Biar. Font: Elaboració pròpia amb les dades de l'Institut Cartogràfic Valencià
Els megavats pic (MWp) serien aquells que van variant al llarg del dia segons la incidència que marca el sol en cada moment. Per tant, els inversors el que fan és fixar una potència estable (MWn) amb la qual combaten la volatilitat a la qual estan sotmesos els panells.
Val dir també que aquests càlculs són propis arran de les dades de l’ICV i cal relativitzar les dades perquè són una aproximació a les reals. L’envergadura de les macroplantes fotovoltaiques propicia que hi haja altres termes municipals implicats i, per tant, també afecte a terrenys d’altres localitats veïnes com és el cas de Villena, La Canyada o Beneixama.
El Pla General d’Organització Urbana de Biar es va elaborar el 12 de desembre del 2000. Per tant, s’acompleix la màxima que des d’Economia Sostenible defensen i que pareix una obvietat; els Plans Generals d’Organització Urbana són anacrònics o com a mínim estan desactualitzats per tal d’assolir els reptes ja no del futur, sinó del present.
Article 9.11., del títol nové i capítol segon del Pla General d'Organització Urbana de Biar. Font: M.I. Ajuntament de Biar
El document recull en el seu títol nové del sòl no urbanitzable els territoris que engloba aquesta tipologia de territori. A l’article 9.11., del capítol segon es fa referència al terme «interés comunitari». Aquest concepte resulta molt relatiu i abstracte sobre què cal entendre o ser categoritzat com a «interés comunitari» i què no. Realment aquest assumpte té l’entitat per a categoritzar-lo així? A cas arran de la invasió russa d’Ucraïna l’energia renovable mereix assumir-se com un assumpte d’interés comunitari? I per què no es va dur a terme abans?
Precisament els termes que abasta el sòl no urbanitzable comú a Biar serien els de les zones d’El Toll, L'Extremera i Sanchet. Aquestes parcel·les estan desenvolupades sota l’albor d’un Pla Especial per la gran quantitat de vivendes familiars que hi ha edificades. Doncs bé, aquesta mateixa línia seria la que caldria seguir a l’hora de modificar el Pla General per acollir els projectes fotovoltaics permesos sota el màxim legal. Això si, tot i tractar-se d’una figura jurídica amb un tràmit més lleuger que la modificació del Pla General en si mateix, portar-la a cap duraria un temps relativament llarg. De fet, probablement caldrà fer-hi alguna mena de modificació perquè la placa de la Cooperativa Elèctrica municipal ha projectat una instal·lació sobre els terrenys d'El Toll.
Paraula de president
El president de la Generalitat, Ximo Puig, després de veure que la magnitud de l’assumpte estava desbordant a les conselleries competents s’ha posat personalment al capdavant en la matèria. El president ha fet una declaració valenta i arriscada, tenint en compte que ha assumit un compromís en any electoral i que, en cas de no complir-lo, podria passar-li factura a les urnes.
El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, en una planta fotovoltaica. Font: uValencia
Puig ha donat com a data límit el dia 25 de gener per tal de tramitar la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) els més de 450 processos fotovoltaics pendents d’aprovació. «Els expedients van a eixir endavant, ho assegure jo», ha sentenciat el cap del Consell. Tanmateix, el diari Levante-EMV va destapar que les grans empreses podrien exigir-li 300 milions en avals a la Generalitat Valenciana a banda d’altra partida de 700 milions pel valor dels projectes.
Per tant, la Comunitat Valenciana es troba a hores d'ara en una doble lluita a contrarellotge: d'una banda acomplir els objectius de l'Agenda 2030 i d'altra en una cursa molt més imminent que tindrà vora mes i mig de durada fins al 25 de gener. Tot açò, amanit amb l'ombra cada vegada més allargada de les indemnitzacions a les grans empreses fotovoltaiques. Unes partides compensatòries que es pagarien amb els diners de la Generalitat, és a dir, que pagarien tots els valencians i totes les valencianes...
